Istoric de las sorsas

Los archius audiovisuals conservats e valorizats per l’INA representan una sorsa excepcionala per la compreneson del mond contemporanèu e de sas evolucions. Los fonses en lenga regionala son emblematics de la plaça d’aqueles fonses al dintre d’una television publica nacionala, de l’istòria desvelada dins l’obratge l’Histoire de la télévision régionale, de la RTF à la 3*, de Benoît Lafon.

Aquesta coproduccion entre l’INA e lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura – es estat guidada primièr per la complementaritat de las colleccions e ressorsas que documentan l’epòca contemporanèa. Del costat de l’INA : los archius de l’audiovisual public, dins sas dimensions nacionalas e regionalas. Del costat del CIRDÒC – Institut occitan de cultura, los archius dirèctes dels actors del movement occitan : autors, personalitats, organizacions militantas, etc.

L’INA

L’Institut nacional de l’audiovisual es detentor dels dreches suls archius de l’audiovisual public. A aqueste títol, consèrva la produccion de las cadenas de television publica dempuèi las originas. Aital los documents seleccionats pel projècte « 50 ans de borbolh occitan » venon majoritàriament de las colleccions de la television regionala, produsidas e difusadas en regions, mas tanben de qualques emissions produsidas e difusadas per la ret nacionala. Retrason en filigrana 50 ans de lenga e cultura regionalas a la television publica.

La television francesa debuta a la fin de las annadas 1940, a París e dins sas environas. La RTF (Ràdio Teledifusion Francesa) es un servici public, monopòl d’Estat, emanacion del poder politic. Es produsida majoritàriament en Illa de França emai se d’experimentacions de televisions regionalas foguèsson menadas dins las annadas 1950. De 1949 a las annadas 1960, lo malhum d’emetors se desvolopa lentament. Aital un emetor foguèt bastit en 1954 a Marselha, al Pic de Miègjorn en 1960…

A partir de las annadas 1960, lo poder gaulista lança un plan ample de regionalizacion de la television publica. Los emetors se multiplican, e la RTF, que ven en 1964 l’ORTF, crèa un malhum de centres de produccion, calcat sus la reorganizacion administrativa del territòri a l’entorn dels prefèctes de region. Aqueles centres de produccion rendon compte de l’actualitat regionala e promòvon l’accion de l’Estat a travèrs d’actualitats televisadas, de magazinas culturals e d’emissions esportivas.

Aquesta television regionala a per amira d’unificar lo territòri nacional, emai lingüisticament. A partir d’aquel moment, la lenga d’òc es extrèmament minoritària a l’antena, s’ausís ocasionalament per de reportatges consacrats a la cultura occitana.

Aital l’airal cultural occitan es cobèrt notadament pel centre de Marselha pel Sud-Èst, de Bordèu per la region Aquitània (1962), Tolosa per Miègjorn-Pirenèus (1963), Montpelhièr per Lengadòc-Rosselhon (1965), e Lemòtges per Lemosin (1965).

Aprèp 1968, un cambiament de ton s’obsèrva dins lo tractament de l’informacion a la television, que s’amplifica amb la montada en poténcia de la 2ª cadena, la creacion en 1972 de la 3ª cadena (venguda puèi FR3), puèi en 1974 amb l’espetament de l’ORTF. Lo contraròtle estatal se dessarra, e la television pòt rendre compte de questions de societat, dels conflictes socials o de las reivindicacions de las culturas minoritàrias. Al nivèl regional, aquò se tradusís tanben per una timida aparicion de programas en lengas (en alsacian, basc, breton, còrs…) mas lor plaça dins las grasilhas de programa demòra flaca flaca.

Las annadas 1980 veson lo paisatge audiovisual francés se modifica prigondament. A son arribada al poder en 1981, l’Esquèrra met en plaça, en mai de la fin del monopòl d’Estat sus l’audiovisual (1982), un sosten al desvolopament d’emissions en lengas regionalas. Fòrça programas, mai o mens efemèrs, naisson a aquesta epòca sus FR3. Un dels mai importants es Viure al País, alternativament en occitan e en catalan, creat en 1981. Produsit a Tolosa, existís totjorn.

Las annadas 1980 marcan tanben l’obertura de l’audiovisual a la concurréncia e l’aparicion de cadenas privadas, concurrentas del servici public.

Dempuèi las annadas 1990, la part d’emissions en lenga regionala a la television publica demòra dins l’ensemble establa : sens baissa notabla… mas sens aumentacion tanpauc. L’aumentacion del volum d’oras de programas produsits per las antenas regionalas, e l’aparicion fòrça recenta de cadenas novèlas de plen exercici qu’emanan de F3, coma NoA en Nòva Aquitània (2018), obriràn benlèu de canals novèls de difusion per d’emissions en lenga regionala.

Lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura

Eretièr de l’ancian Centre internacional de documentacion occitana (CIDO), creat per de militants del movement cultural occitan en 1975, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura d’ara consèrva son estatut un pauc a despart de « bibliotèca nacionala d’iniciativa populara ». Longtemps sa politica d’aquisicion e de conservacion foguèt largament partejada amb las actrices e los actors de l’occitan contemporanèu, çò que li permet a l’ora d’ara de poder posar dins de desenats de milièrs d’archius e ressorsas sovent sovent inediches, que contan d’un biais irremplaçable – per aquelas e aqueles qu’o faguèron – aqueste extraordinari borbolh social, intellectual, artistic qu’empòrta Occitània dempuèi 1968.

Los documents propausats en complement dels archius de l’INA son de dos tipes. Primièr, la seleccion foguèt guidada per la recèrca de ressorsas dirèctas que permeton de portar un autre agach, un autre vejaire sul subjècte o l’eveniment tractat per la television publica. Los fonses d’efemèrs del CIRDÒC – Institut occitan de cultura, afichas, papierons, peticions, e los fonses d’archius de personalitats e d’organizacions militantas foguèron largament sollicitats. Los archius de las ràdios e televisions associativas occitanas – que cobrisson pas que la segonda part del periòde malurosament – son tanben un testimoniatge irremplaçable e donan a ausir las voses dels grands escrivans o de presas de paraulas sul viu, al moment de grands recampaments socials o militants. Aprèp, la recèrca universitària occitana es un dels sectors actius importants del periòde : emai prenguèsse la distància e lo vejaire critic de l’analisi scientific, permet tanben un apròchi dirècte, una cabussada dins la cultura occitana contemporanèa, en s’interessar als subjèctes d’actualitat del movement, en èsser produsida per de cercairas e de cercaires eles-meteisses engatjats dins de movements politics, sindicals e associatius.

Aquesta recèrca dins los fonses de documentacion contemporanèa del CIRDÒC – Institut occitan de cultura representèt una mena de « caròta » transversala sus doas a tres generacions documentàrias largament inexploradas. La recèrca documentària efectuada per la redaccion de las notícias contextualas de las vidèos permetèt l’obertura de camps fins ara inexplorats o d’elements pas jamai meses en relacion. Tanben, aqueste trabalh de recèrca foguèt, per totas las partidas engatjadas dins lo projècte, l’escasença de prene consciéncia de la fragilitat de la memòria d’un movement social e cultural contemporanèu. A egalament mes en relèu l’importància de l’institucion patrimoniala, al delà de las problematicas de conservacion documentària, per sasir una istòria – contada per aqueles e aquelas que la visquèron -, una societat, un territòri. Son milierats de documents originals e inediches, fotografias, archius filmats, papierons, archius personals que son estats meses al jorn e an pogut integrar las colleccions del CIRDÒC – Institut occitan de cultura. En propausar de complements documentaris sul portal Occitanica, la fresca « 50 ans de borbolh occitan » contunharà doncas de s’enriquir per la mesa en linha regulara d’aquesta documentacion.

* Histoire de la télévision régionale, de la RTF à la 3, Benoît Lafon, INA éditions, 2012.