La fresca « 50 ans de borbolh occitan » es lo fruch d’una cooperacion entre doas institucions encargadas de la collècta e la salvagarda de la memòria contemporanèa : l’INA (Institut nacional de l’audiovisual) e lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura.

Los dos organismes, de las missions e colleccions complementàrias, an mutualizat lors ressorsas e lors competéncias per metre en linha una granda fresca numerica que permet de sasir, dempuèi un territòri original, mièg-sègle d’evolucions culturalas, socialas e economicas qu’an marcat la França e l’Euròpa contemporanèas.

La contribucion dels ensenhants-cercaires del departament d’occitan de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr-3 recampats dins lo laboratòri LLACS (Lengas, literaturas, arts e culturas dels Suds, EA 4582) e de l’ensemble dels membres, cercaires o expèrts professionals, que compausan lo comitat editorial, foguèt essenciala per la seleccion, la mesa en contèxte e l’analisi d’aquelas ressorsas.

L’INA e lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura, de missions e de colleccions complementàrias

Lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura es una creacion dirècta del periòde e dels movements que n’es question aquí. Dins la dinamica del borbolh occitan que marca Occitània a partir de las annadas 1960, escrivans, cercaires, artistas e ciutadans se mobilizan a l’entorn de l’autor Ives Roqueta per crear a Besièrs una granda « bibliotèca nacionala occitana » d’iniciativa populara. Vengut establiment public a la fin de las annadas 1990, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura – contunha a l’ora d’ara d’obrar a la salvagarda, la coneissença e la valorizacion del patrimòni cultural occitan dins sa diversitat tota e son actualitat a travèrs sos dos sites, la « Mediatèca occitana » a Besièrs e « l’Etnopòle occitan » a Vilhèra.

Dempuèi 2011 a l’entorn del projècte Occitanica, portal collectiu de la lenga e de la cultura occitanas (www.occitanica.eu), lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura a entreprés la mesa en linha del patrimòni, dels sabers e de la creacion en domeni occitan per tal de’n permetre l’accès per totes e de’n desvolopar los publics.

Cada vidèo, cada contengut de la fresca « 50 ans de borbolh occitan » propausa aital d’anar mai luènh gràcias a de dorsièrs complementaris sus Occitanica.

Creat en 1975, l’INA (Institut nacional de l’audiovisual), entrepresa publica audiovisuala e numerica, collècta, salvagarda e transmet lo patrimòni de la ràdio e de la television francesas.

Dins un procediment d’innovacion virat cap als usatges, l’Ina valoriza sos contenguts per los partejar amb lo mai de mond possible : sus ina.fr pel grand public, sus inamediapro.com pels professionals, dins los centres de consultacion INAthèque pels cercaires.

Amb mai de 2400 documentaris e programas produsits dempuèi 40 ans, l’INA a aquesit una experiéncia e un saber-far unencs dins la construccion del raconte e del tractament visual dels archius.

L’INA concentra tanben de competéncias d’expertesa, una vocacion d’observatòri dels mèdias, al servici de l’excelléncia e de l’innovacion. Enfin, l’Institut es un dels primièrs centres de formacion iniciala e de contunh als mestièrs de l’audiovisual e dels mèdias numerics e s’afirma coma un laboratòri de recèrca e d’experimentacion.

En region, la delegacion INA Pirenèus cobrís lo territòri sud-oèst e trabalha al mai pròche de son ecosistèma audiovisual e numeric, en ligam amb las collectivitats, difusaires, entrepresas, universitats e estructuras culturalas. Un axe de valorizacion de las colleccions en lengas regionalas foguèt definit, e persguit activament dins l’encastre de la fresca « 50 ans de borbolh occitan », donant una prigondor istorica en miralh de las colleccions qu’emanan dels fonses del CIRDÒC – Institut occitan de cultura.

Complementàrias dins lors missions e lors tras que ricas colleccions de documents audiovisuals, fonses sonòrs, archius documentaris, fotografias, òbras e documentacion, las doas institucions decidiguèron de s’associar per restituir mièg-sègle d’evolucions socialas, culturalas e economicas, vistas al prisma de l’espaci, de l’accion e de la creacion occitans.

Una diversitat documentària per un crosament dels agaches

La complementaritat de las colleccions de las doas institucions, archius de l’audiovisual public per l’INA, produsits tant per las redaccions nacionalas coma regionalas, e archius e documentacion eissits dels movements e de sos actors (escrivans, cercaires, personalitats politicas, militants, etc.) pel CIRDÒC – Institut occitan de cultura, dona a comprene cada subjècte, cada periòde, cada eveniment a travèrs de sorsas e d’agaches diferents, d’unes còps divergents. Aquesta confrontacion fa l’interès e la riquesa de la documentacion aital recampada e accessibla.

Documentar 50 ans que transformèron la societat

Tre la mitat de las annadas 1960 las publicacions occitanistas apèlan a un borbolh creatiu, mas tanben politic, social, economic. A l’imatge d’un fuòc que coa dempuèi longtemps – es plan lo cas dels movements diches de « renaissença » d’òc, per d’unes mai que centenaris – los primièrs borbolhs tardèron pas a veire lo jorn dins la societat, atisats pel movement general de 1968.

Contra tota espèra, a rebors de totes los pronostics e tendéncias globalas, la lenga e la cultura occitanas son plan vivas en aquesta debuta de sègle XXI, la creacion es abausissenta e mai diversificada que jamai, la lenga es de mai en mai presenta dins l’espaci public e suls produits, la demanda aumenta pel desvolopament de cursus escolars publics e associatius.

La preservacion de la diversitat linguistica e culturala de l’umanitat es venguda un enjòc mondial al meteis títol que la biodiversitat.

Parlar d’Occitània, de sa lenga, de sos actors, de sas problematicas, es plan segur abordar un fenomèn especific, mas qu’interèssa directament gaireben 15 milions d’estatjants sus un territòri repartit entre tres Estats europèus (Itàlia, França, Espanha).

Paucas son las aisinas, las ressorsas, las publicacions que permetan de sasir aqueste ensemble. La fresca foguèt pensada amb son comitat editorial per respondre a aqueste enjòc.

Met tanben en valor de movements, d’eveniments, de personalitats qu’interèssan plan al delà dels sols estatjants de l’espaci occitan.

La seleccion de las ressorsas coma lor mesa en contèxte foguèron fachas dins aqueste sens, per tal de propausar de dorsièrs diversificant las zònas geograficas e los territòris.

Un site entièrament bilingüe

Per l’INA e lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura, èra evident que l’ensemble dels contenguts del site devián èsser bilingües occitan e francés, sens pas cap de ierarquia entre las lengas. L’ensemble de las vidèos es transcrich, siá en francés, siá en occitan segon la lenga del document original, tan coma totes los dorsièrs, tèxtes e elements d’analisi.

Non solament aqueste procediment respond als engatjaments d’un projècte que desira contribuir a la preservacion e a la promocion del plurilingüisme, mas constituís tanben un jaç considerable de ressorsas per l’ensenhament e l’usatge de l’occitan.