L'ensenhament bilingüe a Albi

Dins aqueste reportatge de 1999, l’emission Viure al País, profiècha de la celebracion dels dètz ans d’existéncia de las classas bilingüas de l’ensenhament primari de Sant Africa e d’Albi, dins l’acadèmia de Tolosa, per tornar sus aqueste dispositiu d’ensenhament particular.

Se las escòlas associativas privadas Calandreta ensenhan l’occitan pel biais d’un ensenhament dich immersiu dempuèi 1980, a calgut esperar qualques annadas per qu’un ensenhament intensiu de la lenga se pòsca metre en plaça dins l’ensenhament public.

Pendent la campanha per l’eleccion presidenciala de 1981, lo candidat François Mitterrand aviá enonciat « 110 proposicions per la França ». La 56ena d’entre elas disiá : « La promocion de las identitats regionalas serà encoratjada, las lengas e culturas minoritàrias respectadas e ensenhadas », suscitant fòrça esper pels militants en favor de las lengas regionalas. Aprèp l’eleccion del candidat socialista, lo ministre de la cultura encarga Henri Giordan, cercaire al CNRS e occitanista, de la redaccion d’un rapòrt sus las lengas e culturas minorizadas. Remés en febrièr de 1982 jol títol Democracia culturala e drech a la diferéncia, aquel rapòrt insistís sus l’importància del ròtle que deu aver l’Educacion nacionala  dins la « politica de reparacion istorica per las lengas e culturas minoritàrias ». De son costat, lo ministre de l’Educacion nacionala , Alain Savary, demanda – oficiosament – a Pèire Lagarda, un autre occitanista, inspector retirat de la Joinessa e dels Espòrts, un segond rapòrt, que pòrta mai especificament sus l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Dins aqueste rapòrt, remés en genièr de 1982, Lagarda preconiza l’utilizacion del bilingüisme francò-occitan sul modèl de çò qu’existís ja a prepaus de l’anglés e de l’alemand e suggerís que las calandretas sián integradas a tèrme mejan a l’Educacion nacionala.



Lo 21 de junh de 1982 e lo 30 de decembre de 1983, doas circularas venon concretizar aquò. La de decembre de 1983 indica en particular qu’« al costat de la demanda de las familhas d’una descobèrta de la cultura regionala qu’intègra las realitats lingüisticas actualas, demanda a la quala lo present tèxte vòl respondre en prioritat, existís un desir de veire l’enfant comprene lo fach cultural regional al travèrs d’una practica mai sistematizada de la lenga. La circulara del 21 de junh de 1982 i respond en dobrissent la possibilitat d’un ensenhament especific de la cultura e de la lenga ; las classas bilingüas, experimentalas, son una autra responsa a aquesta demanda ». En fasent aquò, l’Educacion nacionala  permet doncas, mai de 30 ans aprèp la sola lei jamai votada sus l’ensenhament de las lengas regionalas, la lei Deixonne de 1951, l’experimentacion del bilingüisme dins sas escòlas. Las primièras se meton en plaça a Sarlat, en Dordonha, e a La Seuba, dins los Pirenèus Atlantics.

A la diferéncia de çò que se practica dins las escòlas calandretas, l’ensenhament bilingüe public, atal coma o fa veire la vidèo, es un ensenhament amb paritat orària, es a dire que la meitat dels corses son prodigats en francés e l’autra meitat en occitan. Un autre punt important sul qual insistís lo reportatge es, plan solide, la continuitat del cursus. Se vei aicí que se contunha en collègi e que de corses d’occitan son tanben previstes al licèu. Es aquí un dels grands enjòcs de l’ensenhament de l’occitan que consistís en la mesa en plaça d’un malhum territorial que permeta a las familhas qu’o desiran de far seguir a lor enfant, de la mairala a l’universitat, un ensenhament de e en occitan. Pasmens, la realitat del terren es mai complèxa. Se de tals bacins que prepausan un cursus coerent existisson, es pas lo cas pertot. S’agís d’un dels enjòcs màgers d’aqueste ensenhament que de poder èsser mes en plaça sistematicament, e la FELCO (Federacion dels ensenhants de lenga e de cultura d’òc) e i trabalha dessús en particular.