La Companhiá Lubat, Passa a taula
Notícia
Resumit
Convidats de l'emission Le cercle de Minuit, Bernard Lubat, André Minvielle e Patrick Auzier, totes membres de la Companhiá Lubat son filmats dins una performància vocala e ritmica intitulada Passa a taula.
Lenga :
Data de difusion :
03 abr. 1996
Esclariment
Informacions e crèdits
- Tipe de mèdia :
- Colleccion :
- Realizator :
- Sorsa :
- Referéncia :
- 00076
Categòrias
Tèmas
Luòcs
Personalitats
Esclariment
Contèxte istoric
Par
Bernard Lubat, nascut en 1945, es un jazzman cantaire e multi-instrumentista (percussions, piano, acordeon), originari d’Usèste, un vilatge del Vasadés, en Gironda. Sos parents i tenon l’Estaminet, qu’es lo cafè-restaurant-ostalariá-espeçariá del luòc. Son paire, Alban, es d’un autre costat un dels principals musicians dels bals, fèstas e maridatges de la region. Valsas, paso doble e cha cha i cròsan a aquesta epòca pòlcas, escotisses e rondèus gascons.
Bernard l’acompanha amb l’acordeon tre l’atge de cinc ans ; recep tanben una formacion academica al conservatòri de Bordèu abans d’integrar, en 1961, lo Conservatòri nacional superior de musica de París d'ont sortirà amb un primièr prèmi de percussion.
Dins sas annadas parisencas, Lubat trabalha tot autant dins lo domeni de la musica contemporanèa, e interprèta Edgar Varèse, Iannis Xenakis o Luciano Berio, que dins lo de la cançon francesa e de varietat al costat d’artistas tant divèrses coma Jacques Brel, Yves Montand, Charles Aznavour, Claude François, Dalida o Claude Nougaro. En 1965, es engatjat dins lo grand orquèstre de Jef Gilson, participa al grop vocal Les Double Six, jòga amb Jean-Luc Ponty, Martial Solal o Eddy Louis tot en contribuissent a l'emergéncia del free-jazz en França al costat de Michel Portal, Jean-François Jenny-Clark e Jean-Pierre Drouet.
En 1977, crèa la Companhiá Lubat, collectiu de musicians, e lança lo festenal Usèste musical qu’amòrsa sa reïnstallacion dins sa region natala. Usèste ven atal un naut luòc del jazz, de l’improvisacion e del happening.
Pendent totas aquelas annadas, collabòra amb de poètas tals coma son vesin gascon Bernat Mancièt, o Edouard Glissant ; mas tanben de dramaturgs (André Benedetto) e de plasticians (Ernest Pignon Ernest, Alain Kirili). A partir dels ans 1980, trabalha amb Félix Castan, filosòf montalbanés teorician de la « decentralizacion culturala » e participa amb el, amb divèrses artistas occitans (de Mancièt o Sèrgi Pei a Fabulous Trobadors e Massilia Sound System), a la Linha Imaginòt.
La Companhiá, que vendrà lèu Companhiá Lubat de Gasconha, aculhís divèrses artistas dont lo mai emblematic es probablament lo Bearnés André Minvielle. El tanben percussionista e cantaire, filh de cafetièrs, prestit de cultura populara – la vocalitat polifonica es en particular fòrça vivaça dins sa familha. Aprèp qu’a fach sas armas dins d'orquèstras de bal, intègra atal la Companhiá e Usèste coma una segonda familha, grandissent e aquerissent una cultura en donant la replica a Lubat abans de se far un nom en sòlo, dins los ans 2000, en particular saludat per una Victòria del Jazz.
Autra figura emblematica, Patrick Auzier, l’artificièr de las multiplas collaboracions amb de plasticians, musicians e coregrafes, aparten al primièr cercle de la Companhiá : fa « lo ligam entre enfància e artistas, musica e sòmi » (Francis Marmande, Le Monde).
En 1994, l’album Scatrap jazzcogne (Labeluz) marca una virada lingüistica. Amb coma colomna vertebrala un jazz que se fa scat, explòra las vias del rap, del blues coma las del museta e de delà, del bal tradicional en omenatge a Alban Lubat (La polka de la mémé). Bernard Lubat e sos complicis renosan al passatge amb la lenga occitana fòrça presenta dins los títols de l’album, e aflorant regularament dins los tèxtes dels cants.