Aqueste archiu es l’ocasion de veire e d’escotar parlar los ancians calandrons (ancians escolans de las escòlas Calandretas) venguts grands. En efièch, dempuèi la creacion en 1996, del collègi Calandreta Leon Còrdas, la possibilitat es donada als escolans de contunhar l’experiéncia immersiva de delà del primari. Es verai que fins a ara, l’entrada al collègi public significava fòrt sovent pels enfants escolarizats en Calandretas la pèrda de contacte amb la lenga. Malgrat la possibilitat d’accedir a una filièra bilingüa, o de seguir un ensenhament opcional de l’occitan qu’evòca Maximilian, escolan del collègi Calandreta dins l’archiu, fòrça èx-calandrons se destornan de la lenga d’òc. La manca de visibilitat de l’occitan dins l’espaci public, la dificultat de lo practicar dins la vida de cada jorn acaban plan sovent per alunhar los escolans d’aquesta lenga qu’an aquesida pendent lor escolaritat. Pasmens, d’unes e d’unas tòrnan dins lor anciana escòla pel plaser de practicar la lenga amb lors professors (sens dobte un pauc per nostalgia de las « partidas de cartas e de las rigoladas » evocadas per Maximilian).



Amb lo collègi Calandreta, lo periòde pendent lo qual l’occitan es lenga d’usatge a l’escòla s’acreis (fins al licèu a Montpelhièr, dempuèi 2018) e amb ela, las competéncias lingüisticas e l’estacament a la lenga. En efièch, aquesta continuitat es considerada coma fòrça importanta pels militants de Calandretas.



Dins aqueste extrach, se pòt veire lo pichon Pau que desira venir traductor d’occitan. Per el, saber l’occitan ofrís una perspectiva professionala. Al collègi se comença en efièch a soscar a son orientacion e la competéncia en occitan, coma las competéncias dins las autras lengas, arriba pauc a pauc a trobar sa plaça dins aquelas soscadissas. A aquel títol, aqueste archiu es puslèu representatiu. Òm pòt, dins las primièras minutas del reportatge, seguir Matilda qu’a quitat lo collègi Calandreta e a pogut trobar un trabalh d’estiu gràcias a l’occitan qu’i a aprés. Aquesta dimension economica de la lenga occitana se retròba tanben dins los prepauses del professor qu’afirma que d’ancians calandrons venguts estudiants an pogut trabalhar al collègi per se ganhar un pauc d’argent. Aqueste aspècte es significatiu d’un cambiament societal entamenat amb lo movement cultural de renaissença de la lenga e la cultura occitana dels ans 1960 e 1970. Se la practica a demesit drasticament, l’imatge de la lenga s’es melhorat. Dins lo sector economic, de mai en mai d’entrepresas s’aproprian d’elements de lenga e de cultura occitana per valorizar lors produches (per exemple l'aiga minerala Quézac), quitament se de còps abusan d’estereotipes positius. Al nivèl politic, gràcias a la decentralizacion, las collectivitats territorialas que los mejans aumentan promòvon la lenga e la cultura occitanas a travèrs d’eveniments coma Total Festum, L’Estivada, o encara la creacion d’estructuras dedicadas (l’Ofici public de la lenga occitana, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura) que las regions ne son de partenaris importants. Aqueste climat favorable a l’occitan tanh a èsser font de desvolopament e de fach, de mai en mai d’emplecs son ligats a la cultura occitana, dins l’ensenhament, l’industria culturala o los mestièrs de la documentacion. Quitament se aquò demòra una gota d’aiga, es enòrme en considerant la situacion de la lenga qualques decennias de per abans. Es a dire que lo temps del « patoès » e de la « vergonha » occitana es acabat ? L’avenidor o dirà.