Un panorama de la literatura occitana en 1989

Aqueste reportatge es estat realizat dins lo quadre del collòqui internacional 20 ans de literatura occitana (1968-1988) » que s’es debana al castèl de Càstrias en 1989. L’escrivan e critic Felip Gardy evòca l’actualitat de la literatura occitana mentre que l’universitari anglés Peter Ricketts evòca las descobèrtas recentas sus la literatura dels trobadors de l’Edat Mejana gràcias a l’informatica.

Felip Gardy, sens dobte lo melhor e lo mai prolific dels critics de la literatura occitana modèrna e contemporanèa, presenta çò que, segon el, constituís l’originalitat de la literatura d’òc de la fin del sègle XX. La jornalista Suzanne de Morlhon soslinha çò que li apareis coma una paradòxa : una literatura d’origina populara que se seriá replegada sus d’esfèras intellectualas e que rencontrariá pas mai aqueste public popular. Insistís sus la fòssa entre la recèrca internacionala suls trobadors e çò que presenta coma l’indiferéncia de França, e del grand public, per rapòrt a la literatura occitana.

Lo filològ e medievista anglés Peter Ricketts presenta son trabalh d’encodatge informatic dels tèxtes literaris dels trobadors, trabalh pionièr dins fòrça domenis, que donarà la Concordance de l'Occitan Mediéval (COM), granda bas textuala informatizada e aisina de referéncia internacionala per tot cercaire que s’interèssa a l’escrich e a la lenga occitana de l’Edat Mejana. Lo filme percor tanben l’exposicion realizada per l’escrivan Rotland Pecot, que met en evidéncia la diversitat e la vitalitat de l’edicion occitana contemporanèa.

Pasmens, se pòt regretar lo caractèr subjectiu dels comentaris de la jornalista que voldriá, per exemple, limitar la pròsa occitana contemporanèa al « terrador » o a las questions socialas, mentre que los prepauses informats de Gardy mòstran una tot autra dobertura. La literatura occitana d’aquel temps seriá mai inspirada, ditz Gardy, per l’America latina que per la rèsta de França ; presentariá una tendéncia « al barroquisme, a l’exuberància, a la mescla dels genres ».

Aquesta literatura cèrca son public e sos editors, ditz encara Suzanne de Morlhon. Cèrta, lo public capable de legir l’occitan es reduch, malgrat aquò, los imatges que son mostrats de l’exposicion meton en evidéncia una produccion literària abondanta dins de genres variats (pròsa, teatre, poesia, benda dessenhada).

Precària dins son modèl economica, l’edicion occitana es malgrat tot un dels grands sectors del borbolh occitan e contunha al sègle XXI de desfisar totes los pronostics amb de centenats de libres editats cada annada per d’editors plan mai nombroses e professionalizats qu’o èran al començament del periòde dins los ans 1960 : Letras d’òc, IEO-editions, Vent Terral, Fédérop, Per noste, l’Aucèu libre, CORDAE-La Talvera, Lo Chamin de Sent Jaume, A l’azar Bautezar, etc. mai d’una quinzenat d’ostals d’edicion fan viure uèi la creacion literària, la traduccion en occitan dels tèxtes franceses e estrangièrs e plan segur l’extraordinari patrimòni constituit per mai de mila ans de literatura d’expression occitana.

Coma al temps dels cantaires “de tèxte” de la Nova Cançon dels ans 1970, la jove scèna musicala del sègle XXI fa viure e promòu alprèp d’un public larg los grands escrivans de la modernitat : Robèrt Lafont, Max Roqueta, Ives Roqueta, Marcèla Delpastre, Joan Bodon, Leon Còrdas, Sèrgi Bèc, Félix-Marcel Castan, Bernard Lesfargues e plan mai encara…