Occitanica : mediatèca numerica

Aqueste reportatge es estat realizat en setembre de 2011 a l’ocasion de la dobertura del portal Occitanica, mediatèca numerica de la lenga e de la cultura occitanas, creat pel CIRDÒC, establiment public cargat de la salvagàrdia e de la valorizacion del patrimòni occitan.

En 1999, lo CIRDÒC pren la seguida del Centre internacional de documentacion occitana (CIDÒ), « bibliotèca nacionala occitana » d’iniciativa populara, fondada a Besièrs a l’entorn de l’escrivan Ives Roqueta e del lingüista Jacques Boisgontier dins la dinamica del borbolh occitanista que marquèt la debuta dels ans 1970. Gràcias a de centenats de dons de personalitats, escrivans, artistas, cercaires e d’associacions, lo CIDÒ capita en mens de vint ans a constituir una colleccion que permet de revelar la riquesa e la diversitat de las expressions occitanas de l’Edat Mejana a uèi. Jos estatut associatiu, l’organisme mena fòrça projèctes dignes d’una granda bibliotèca de referéncia : inventaris, exposicions, collòquis, publicacions e aquerís una renommada internacionala . Lo Centre se dona atal la responsabilitat de conservar, enriquir e valorizar una colleccion istorica representativa mas tanben d’amassar cada annada la totalitat de la produccion occitana e de menar de chantièrs collectius per la coneissença e la valorizacion del patrimòni documentari occitan conservat dins de centenats d’institucions en França e a l’estrangièr.

L’associacion escapa pas a la crisi que coneis l’occitanisme e desapareis al mitan dels ans 1990 malgrat la mobilizacion dels salariats e de fòrça personalitats. L’avenidor de la colleccion e dels saber-far desvolopats long d’aquesta entrepresa  « estructuranta de descolonizacion » - per reprene los tèrmes d’Ives Roqueta - suscita l’inquietud del Ministèri de la  Cultura, e de las collectivitats. En 1999, lo CIRDÒC es creat per la Region Lengadòc e Rosselhon e la Vila de Besièrs, jos la forme d’un establiment public, lo primièr en França integralament dedicat a una lenga non oficiala.

Las primièras annadas de l’establiment suscitan interrogacions e criticas de la part de las organizacions associativas que se sentisson despossedidas d’una realizacion eissida del movement e qu’apareis d’ara enlà coma una maquina institucionala alunhada dels objectius militants.

Per autant, lo CIRDÒC va pauc a pauc trobar son ròtle en tant qu’operator public confrontat a d’enjòcs novèls. Es d’en primièr del costat de la cooperacion, jos la direccion de Denis Mallet, vengut de la diplomacia culturala e de la ret exteriora del Ministèri dels Afars estrangièrs, que lo Centre tròba sa primièra foncion : portar e dinamizar d’accions « panoccitanas » o de cooperacion europèa, en s’afranquissent de las divisions administrativas que constituisson un fren al desvolopament de l’accion publica en favor de l’occitan.



Al mitan dels ans 2000, l’explosion dels usatges numerics met l’occitan dins una situacion critica : la socializacion de la lenga, son usatge, son aprendissatge, sa visibilitat, se jògan pas pus solament a l’escala dels espacis publics e mediatics tradicionals, mas dins aqueles novèls environaments numerics pels quals l’occitan es mal armat en tèrmes de mejans e de competéncias.



En 2005, dins lo quadre de la politica culturala de la novèla majoritat regionala (PS, PCF, Les Verts) presidida per Georges Frêche, un grand estudi per l’emergéncia d’una politica estructuranta per l’occitan es menada en concertacion amb los actors associatius : « La Consulta » que met en particular a jorn l’importància estrategica del desvolopament d’un numeric occitan. Lo CIRDÒC es missionat per menar aqueste objectiu amb la creacion d’aisinas collectivas dins la linha drecha de sas missions istoricas : apareis atal al costat de sas autras accions La Pòrta d’òc, primièr portal « panoccitan » d’informacion e d’actualitat que ven Occitanica, portal collectiu e enciclopedic de la lenga e de la cultura occitanas en 2011.