L'operà occitan Dafnís e Alcimadura

La decennia de 1970 apareis coma la de la granda redescobèrta del patrimòni occitan. Ives Roqueta fonda en 1975 lo Centre internacional de documentacion occitana (CIDO), « bibliotèca nacionala occitana » dedicada a la conservacion e la valorizacion del patrimòni occitan. Lo ligam del Centre amb l’enregistrament per l’ostal de disc Ventadorn, ela tanben fondada per Ives Roqueta, de l’opèra Dafnís e Alcimadura es d’alhors estrech.

Dins una societat occitana encara marcada per la « vergonha » de sa lenga e de sa cultura, descobrir l’existéncia d’un opèra en occitan creat per Loís XV representa evidentament una accion a valor de revolucion culturala e senhala tanben a un public larg, a l’exemple de la redescobèrta dels trobadors de l’Edat Mejana, qu’Occitània es portaire d’una granda cultura que las institucions, escolaras coma culturalas, an exclús del patrimòni nacional. 

Dafnís e Alcimadura, « pastorala lengadociana » adaptada de l’òbra de Jean de La Fontaine, es creada en 1754 per Joan Josèp Cassanèa de Mondonvila, grand musician de la segonda meitat del sègle XVIII, per èsser jogat davant Loís XV e la cort a Fontainebleau. 



Amb aqueste opèra en occitan, Mondonvila prepausa una resolucion a la graga dels Palhassas qu’agita lo sègle XVIII. Aprèp l’edat d’un opèra loís-quatorzen forçadament en francés - segon l’idèa qu’i pòt pas aver d’art que dins la lenga de son sobeiran - los partisans de l’opèra en italian, considerat coma plan mai melodic, tòrnan en fòrça. Narbonés d’origina, Mondonvila prepausa una via mediana : crear un opèra dins una lenga del reialme que seriá tant melodica coma l’italian : l’occitan.



Dafnís e Alcimadura coneis un grand succès fins a la Revolucion. Es publicat, jogat, imitat dins la França tota. Las temptativas de traduccions en francés se concluisson totas per un fracàs, e dona un pauc rason a Mondonvila, dos sègles aprèp Guillaume Salluste del Bartas e son dialòg de las musas francesas e gasconas jogat davant Catarina de Medicis : solode que l’occitan es la lenga la mai poetica.



Malgrat lo succès e la qualitat reconeguda de l’òbra de Mondonvila, daissa d’èsser jogada e tomba dins l’oblit, sens dobte victima dels prejutjats d’ara enlà estacats a las expressions artisticas en lengas autras que lo francés. Cal esperar 1977 e la tèsi de Roberte Machard en istòria de la musica e musicologia per tornar descobrir l’opèra occitan de Mondonvila. Lo Centre internacional de documentacion occitana assegura la publicacion de la tèsi, mentre que lo tot novèl festenal Montpellier Danse causís de tornar crear en 1981 l’opèra jos la direccion musicala de Louis Bertholon e coregrafica de Dominique Bagouet. Aquesta recreacion a plan segur una valor politica : « caliá una òbra de crear de tornar crear per consacrar lo reviscòl cultural de la region. Mostrar una òbra escricha en lenga regionala, es ancorar aqueste reviscòl dins la perennitat d’una cultura occitana especifica » se pòt legir alara dins la premsa regionala. 

Es a l'ocasion d’aquesta representacion excepcionala qu'es realizat un enregistrament per l’ostal de disques occitana Ventadorn, que l’edita puèi en vinil, e que demòra lo sol enregistrament complet de l'opèra editat al jorn que parlam.