Lo jòc del tambornet
Notícia
Resumit
Reportatge consacrat a la primièra Copa del monde de jòc del tambornet que se debana a Ginhac, dins Erau. Dins un archiu de 1965, Max Roqueta, fondator de la Federacion francesa de jòc de bala al tambornet, evòca l'evolucion del jòc cap a una practica esportiva. Puèi Bernard Barral, president de la Federacion, testimònia de l'estrambòrd a l’entorn d’aqueste espòrt, en particular en çò dels joves. A Ginhac, lo jornalista Clamenç Alet interròga en dirècte Anne-Laure Tobena, licenciada a Florensac, a prepaus de sa practica. Seguisson d’imatges de la partida de dobertura de la Copa del monde de jòc del tambornet, qu’opausa lo Brasil a França. Los jogaires brasilièrs Victor Afonso e Ronaldo Blanco detalhan las dificultats rencontradas per lor equipa. Jean Gascon, espectator e ancian jogaire, exprimís sa jòia d'assistir a aquela partida. Yohan Pierron, jogaire francés, comenta la victòria de son equipa. Retorn en platèu ont Anne-Laure Tobena compara las equipas de França e d'Itàlia. Puèi evòca la portada importanta de la creacion d'una Copa del monde.
Lenga :
Data de difusion :
22 set. 2012
Esclariment
Informacions e crèdits
- Tipe de mèdia :
- Colleccion :
- Sorsa :
- Referéncia :
- 00068
Categòrias
Tèmas
Luòcs
Personalitats
Esclariment
Contèxte istoric
Par
Lo jòc de bala al tambornet es un espòrt collectiu principalament jogat dins lo departament d’Erau e en Itàlia. Deu son nom al pichon tambor que servís a cada jogaire per lançar e renviar la bala. Sa practica remonta al començament dels ans 1860, e es estada inscricha a l'Inventari del patrimòni cultural immaterial en França en 2012.
Lo nombre de licenciats inscriches alprèp de la Federacion francesa de jòc de bala al tambornet (FFJBT) creis lentament cada annada, e de competicions internacionalas (campionats europèus, mondials e de clubs) son regularament organizadas tant pels practicants òmes coma femnas.
Cal notar que la FFJBT, situada a Ginhac dins Erau, a creat France Tambourin, la solz fabrica de tambornets en França, basada dins sos locals.
En França, aqueste espòrt a conegut un pic de practica e de popularitat entre las decennias 1900 e 1930, a l’entorn dels concorses de Montpelhièr e Pesenàs remplaçats pus tard per lo del quotidian regional l’Éclair. Se sa practica tomba tre la debuta dels ans 1930, caldrà esperar 1939 per que lo poèta occitan Max Roqueta fonde una segonda version de la Federacion francesa del jòc de bala al tambornet e faga adoptar a partir de 1955 un règlament inspirat de la practica italiana per fin de rendre lo jòc mai dinamic.
Pasmens, lo jòc de bala al tambornet es pas lo sol espòrt tradicional eissit de la zòna occitana. En 2015, lo recuèlh Mémoire des sports traditionnels en Languedoc-Roussillon : racontée par ses acteurs aux générations futures (Memòria dels espòrts tradicionals en Lengadòc e Rosselhon : contada per sos actors a las generacions venentas) fasiá la lista dels espòrts tradicionals de l’anciana region administrativa ont apareissiá, entre autres, las ajustas lengadocianas.
D’un autre costat, la region Occitània met cada annada sos espòrts tradicionals a l’onor, a l’ocasion de mantuna manifestacion del festenal Total Festum, que se debana de mai a julhet, un pauc pertot sul territòri.
Mas los « espòrts trads » son plan vivaces sus tot lo territòri occitan, en defòra de tota consideracion administrativa. De Gasconha al rèirepaís niçard, las practicas esportivas eissidas de la tradicion occitana son tant variadas coma ligadas a l’esperit festiu dels territòris suls quals s’espompisson.
