Lo Conservatòri occitan de Tolosa

Lo Conservatòri occitan de las arts e tradicions popularas es creat en 1971 per la vila de Tolosa e los Balets occitans de Françoise Dague, per fin de constituir un luòc d’animacion, de creacion, de recèrca e de transmission.

Françoise Dague, la carismatica fondatritz dels Balets, excellenta cantaira e coneisseira del costume tradicional, es la filha de la folclorista Cécile Leygue-Marie, autora d’una Antologia de la cançon occitana (1975). La tropa es enquadrada per de figuras plan conegudas de la region : Auguste Dauriac, militant socialista, resistent tolosenc de la primièra ora (Libération-Sud), violonista a l’Orquèstra de cambra de Tolosa ; Roger Pagès, acordeonista, bassista e arrengaire ; Jean-Manuel Florensa, meteire en scèna ; Hubert Couget, engenhaire, felibre e cronicaire occitan de la Dépêche du midi. Fòrtament sostengut per François Laffont, lo Secretari general de la comuna de Tolosa, e confortablament installat dins los bastiments de l’anciana pòsta del barri Sent Çubran, lo Conservatòri s’inscriu atal plenament, tre sa creacion, dins la vida e dins los equipaments culturals de la Ciutat.

Concebut per l’equipa d’animacion dels Balets, investís totes los camps que caracterizan los espectacles de la tropa : dança, musica, cant, lenga, costume, artesanat, etnografia. Constituís atal un centre sul qual se pòdon apiejar los Balets qu’asseguravan, dempuèi lor creacion a la fin de 1961, las recèrcas e la formacion necessàrias ; tanben un vivièr que permet de renovelar la tropa.

A sa naissença, los animators dels Balets intervenon d’alhors dins los corses prodigats al Conservatòri, que fa tanben apèl a Henri Polge (director dels Archius departamentals de Gers e cargat de corses a l’Universitat) pels corses d’etnografia occitana. Pèire Lagarda, ensenhant e secretari general de l’Institut d’estudis occitans, se carga per çò qu’es d’el dels corses de lenga occitana. L’equipa salariada es ela-meteissa per partida eissida dels Balets tals coma Hubert Poirée, lo primièr director, e Pierre Corbefin lor mèstre de balet, d’en primièr cargat de corses puèi director fins a sa retirada al començament dels ans 2000.

Los Balets occitans s’inscrivon dins l’estetica de las tropas folcloricas d’Euròpa de l’Èst, e desvolopa un naut nivèl d’exigéncia e de virtuositat : coregrafias espectacularas, musicas arrengadas segon de tecnicas classicas interpretadas sus d’instruments classics. Pasmens, los trabalhs del Conservatòri van menar a l’evolucion de lor instrumentarium.

Collècta dels repertòris e saber-far, factura, animacions e ensenhament van efectivament rapidament èsser portats per una novèla generacion de musicians e dançaires, tanben eissits dels conservatòris e que van per la màger part venir, al costat de lor ainat Pierre Corbefin, los grands noms de la scèna e de l’ensenhament en domeni occitan tals coma Guy Bertrand, Bernard Desblancs, Claude Sicre, Xavier Vidal, Luc Charles-Dominique, Daniel Loddo, Claude Roméro, Renat Jurié, Jean-Pierre Lafitte…

Entre Gasconha e Lengadòc, lo Conservatòri Occitan va pauc a pauc constituir un vertadièr pòl de referéncia e d’animacion. Se dòta d’un talhièr de factura instrumentala, fondamental dins la relança de la cornamusa de las Lanas de Gasconha coma de l’autbòi lengadocian ; de la Revue Pastel, en 1989, que la difusion depassa largament los païses d’òc. Sas edicions sonòras, recompensadas per l’Acadèmia Charles Cros, estructuran tanben lo païsatge.



A partir dels ans 1980, participa del movement d’institucionalizacion de las musicas tradicionalas qu’intègran de plen drech las politicas culturalas de l’Estat e de las collectivitats. Cofondator en 1985 de la Federacion de las associacions de musicas e danças tradicionalas, recep en 1990, del ministèri de la Cultura, lo labèl « Centres de musicas tradicionalas » en region. Son nom evoluís en 2007 per venir lo Centre occitan de las musicas e danças tradicionalas.